El sou mitjà dels regidors de Sant Cugat llinda les 50.000 €/anuals amb una forquilla que va des dels 18.884 € de la regidoria de Relacions Institucionals als 60.774,30 € dels Tinents d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació; el de Governació, Seguretat i Participació Ciutadana; i el de Mobilitat, Urbanisme i Obres. Aquests sous s’equiparen al d’altres ciutats catalanes que tenen una idiosincràsia semblant quant a extensió de territori i nombre d’habitants.
Jo sóc del parer que la mala gestió és infinitament més perjudicial en l’àmbit econòmic que la corrupció. I que consti que condemno com el primer el «xoriceo», el «compadrismo» i d’altres fórmules pernicioses que debiliten la credibilitat en l’estructura de govern i que allunyen la ciutadania de la classe política.
Quan per exemple s’aposta políticament per una nova infraestructura (carreteres, poliesportius, habitatges socials, parcs, etc.), s’inverteixen molts milions d’euros que si no s’han dimensionat correctament, poden acabar sent un forat econòmic pel consistori durant molt de temps. No heu anat mai a un petit poble i us heu preguntat què feia una biblioteca més gran que la de l’antiga Babilònia? O una piscina Olímpica en una població que no arriba als 300 habitants?
Aquest tipus d’inversions quasi faraòniques passen a gairebé qualsevol població de Catalunya. Suposo que deu ser difícil per un alcalde estar aguantant cada dia com els seus veïns li recriminen que la piscina del poble del costat és molt més gran i confortable que la seva, o que l’auditori fa pena comparant-lo amb la d’altres poblacions.
Començava aquest article exposant el sou mitjà dels regidors de Sant Cugat, i ho feia perquè demano per ells un increment substancial dels sous. Ja sé que això va diametralment en contra del que pensa la majoria dels ciutadans, però jo vull que em governin els millors, els més capacitats, els que tinguin més experiència. Algú coneix a algun directiu d’una multinacional (recordem que a Sant Cugat hi viuen prop de 90.000 persones), que cobri 50.000 €/anuals?
Com volem que ens governin els millors si no els hi paguem el que els hi correspon per la seva responsabilitat? Això sí, després se’ls haurà d’exigir resultats que vagin en concordança a la seva capacitació.
Proclamo el meu sincer reconeixement pels servidors públics altament preparats que sacrifiquen la seva projecció professional per una vocació de servei públic, i la meva condemna més enèrgica per aquells que s’apoltronen amb el carnet del partit a la boca ocupant càrrecs i sous que no es mereixen ni per qualificació ni per compromís amb la ciutadania.
Malauradament, en trobem tant d’uns com dels altres, i dissortadament «els altres», encara que minoria, fan molt de mal als que es deixen la pell.