M’agrada la il•lusió que es desperta en els fills adolescents de decorar l’arbre de Nadal i de muntar el pessebre encara que per fora aparentin absoluta indiferència.
M’agrada com som capaços de transformar el fred màrqueting consumista de les marques comercials en l’escalfor que produeix el moment de fer un regal a una persona estimada.
M’agrada passejar pel centre de Sant Cugat amb les botigues guarnides amb motius nadalencs.
M’agrada retrobar-me amb la família i sentir que tots formem part d’un mateix.
M’agrada especialment aquests dies en família recordar a aquells que ja no hi són entre nosaltres, però que tots portem dins nostre i ens acompanyen sempre allà on anem.
M’agrada sentir el caliu de la llar de foc veient com neva per la finestra.
M’agrada veure com la gent s’esforça aquestes dates per oferir el millor somriure, per mostrar la vessant més solidària, i per donar-ho tot sense esperar res a canvi. Tan de bo aquesta bombolla de bondat perdurés en el temps.
M’agrada sentir com els grans gaudeixen de les il•lusions dels més petits.
M’agrada veure com els nens, embolicats per vint capes de roba, van agafats de la mà dels pares pel carrer Santa Maria.
M’agrada llençar caramels des de la carrossa de la Penya Blaugrana de Sant Cugat el dia de la cavalcada de reis i contemplar la cara de felicitat dels nens, i la dels no tan nens.
I m’agraden els desitjos que tots fem pensant en l’any vinent: fer aquell viatge pendent, deixar de fumar, recuperar aquella amistat perduda no se sap ben bé perquè, ser una mica millor persona, fer més esport, fer més feliç a la gent que t’envolta, i per sobre de tot… estar en pau amb un mateix.
Bones Festes!