Mai us heu preguntat com és possible que Sant Cugat, amb 90.000 habitants hagi de compartir jutjats amb Rubí i Castellbisbal? Entre aquestes tres poblacions s’arriben gairebé als 200.000 habitants, que han de compartir uns jutjats amb enormes deficiències tant a nivell d’infraestructures, com de personal, i que l’han convertit malauradament en un dels pitjors de tota Espanya.
Les comparacions sempre són odioses, però en aquest cas són lapidàries: Sabadell amb 211.000 habitants disposa de 18 jutges; Cerdanyola en té 8 per 57.000 habitants i Granollers amb 60.000 habitants en té 18. I aquestes poblacions no tenen uns ratis excepcionals, sinó que formen part de la mitjana del país.
Els polítics, com sabem, es veuen obligats a dir-nos que sí a totes les reclamacions que els fem els ciutadans. Si ara que estem en campanya electoral els demanéssim uns jutjats, segur que ens en prometrien uns de primera, encara que no tinguessin cap intenció de realitzar-los, ja sigui perquè no els consideressin prioritaris .
Em pregunto si cap partit polític podria començar a posar al seu programa electoral la voluntat d’impulsar la creació d’uns jutjats a Sant Cugat. Potser s’endurien alguna agradable sorpresa electoral. Tot i que la competència és del “Ministerio de Justícia”, de ben segur que si hi hagués aquesta pressió local, al final no quedaria més remei que posar fil a l’agulla.
El dia que això passi, si és que arriba a passar, s’agilitzarien els tràmits administratius amb un benefici directe per a les empreses i, els conflictes personals es resoldrien amb una major diligencia. És dir, creixement econòmic i pau social. A què esperem?
Ars longa, vita brevis.