Estem en les dates fatídiques en les que hem de decidir on van els nostres fills i filles aquest estiu durant les setmanes que no podem coincidir amb ells: casals, campus, colònies, campaments, albergs…
Primerament, cerquem una activitat que els agradi, que estigui a prop, no més lluny de Les Planes, i que l’acollida als matins estigui inclosa. El rati de monitors per nen ha de ser alt i a més han de tenir experiència. Si són divertits, millor. Els han d’ensenyar moltes coses, i a més, volem que els nens facin molts amics i que ens encaixi amb els horaris laborals. I finalment, volem que tot plegat sigui una proposta molt econòmica.
Anys enrere no hi havia tanta oferta d’empreses de casals i de colònies, suposo que perquè no hi havia tanta demanda. Es recorria més als avis o s’encarregaven les mateixes mares. Però els temps canvien i actualment les mares també treballen fora de casa compartint responsabilitats i horaris laborals amb els pares.
Quin dels dos models és millor? En quin dels dos els nens són més feliços? En quin dels dos creixen més? En quin dels dos es reforcen els vincles familiars? En quin dels dos desconnecten realment de la rutina diària sense haver de matinar ni complir els horaris habituals? En quin dels dos es relacionen amb altres nens i nenes enriquint el seu món?
D’una banda, n’estic segur que l’opció de compartir amb els fills/néts les vacances durant mesos és una experiència que els acompanyarà sempre tant als uns com als altres. Els farà millors, els unirà, els farà viure experiències diferents i úniques. Però d’altra banda, les vivències i autonomia que s’adquireixen en uns casals, i ja no diguem en unes colònies, són absolutament incomparables.