Avui que és Sant Jordi hauria de sortir el Sol, cap dona no hauria de quedar-se sense rosa, tot home hauria de tornar a casa amb un llibre sota el braç, els nens i nenes haurien de subvencionar-se mig viatge de fi de curs venent roses, la plaça Octavià hauria d’estar plena de gom a gom, i tothom hauria d’estar més enamorat que mai.
Aquesta és la pel·lícula que ens suggereix el mercat consumista per vendre, vendre i vendre quan arriba qualsevol esdeveniment que pugui barrejar la VISA amb els sentiments. Ja sigui Nadal, Reis, el dia del Pare, el de la Mare o el del tiet!
La realitat però és que moltes dones es quedaran sense rosa, molts homes sense llibre, i potser a l’endemà no tothom estarà tan enamorat com toca estar avui. Potser hi haurà gent que no sortirà de casa per evitar tornar sense llibre o sense rosa. Fins i tot potser algun escriptor que pensa avui fer l’agost es queda només amb això, amb el pensament. Es relaciona el dia d’avui amb el dels enamorats, la il·lusió i la cultura. No vull ni pensar com passa el d’avui una persona que no té cap d’aquestes tres gràcies.
M’agradaria saber quants llibres regalats seran finalment llegits, m’agradaria saber quantes roses regalades són sinceres, m’agradaria saber quantes roses rebudes es retornarien si això fos possible, m’agradaria saber si les espines punxen més dits o més cors, m’agradaria saber quants “t’estimo” per Sant Jordi surten dels llavis enlloc de sortir del cor.
Diu la llegenda que la rosa de Sant Jordi va créixer al terra de Montblanc de la sang del drac. Ves per on! potser perquè la princesa i el príncep siguin feliços cal vessar una mica de sang.