La Penya Blaugrana de Sant Cugat forma part de la Coordinadora d’Entitats Esportives que aposta per que l’esport de base sigui accessible per a totes les nenes i nens de la nostra ciutat.
Ni la gent que varen fundar la Penya al 1979 al nostre poble ni nosaltres ara, mai haguéssim pensat que estaríem immersos en aquest gran “lio” que som ara mateix. La veritat que si tots seguim en un principi les tres normes bàsiques de portar mascareta, mantenir la distància social i el correcte rentat de mans, potser la situació fora diferent, però la entitats esportives ens trobem en aquest dilema: Podran les famílies entrar a veure als seus fills i filles a les competicions esportives o no? Malgrat seguir les normes de la OMS, les directius del Govern Central, les normes de la Generalitat, les de la Federació Catalana de Futbol i les del nostre Ajuntament, la responsabilitat final recau en les entitat esportives. Tal i com dicta la Normativa especial per la fase de represa de la pandèmia de la COVID-19 adreçada a les entitats esportives per l’ús de les Instal·lacions Esportives Municipals: “Les Entitats o persones organitzadores, com a responsables de les activitat, hauran de declarar que coneixen i que aplicaran les mesures de prevenció del Covid-19 establertes per la Generalitat de Catalunya, des de PROCICAT”. Alguns dels punts remarcables són el control de l’aforament, el registre dels assistents com a públic, garantir la traçabilitat dels grups estables així com dels seus participants, etc.
Entenent que els protagonistes d’aquestes activitats esportives són els nostres nens i nenes, però també sabem que els veritables herois són les mares i els pares, que cada cap de setmana ens movem per tot el territori d’un camp a un altre. Però potser si evitéssim entrar a les instal·lacions aconseguiríem minimitzar l’exposició al nostres nens i nenes. Per exemple, qualsevol equip nostre de futbol 11 hi ha 18 jugadors, un entrenador i un delegat. Per cada jugador, podríem comptabilitzar la mare, el pare i un germà, sumant la família de l’entrenador i la del delegat, serien unes 60 persones aproximadament . A més a més, també cal sumar un xifra semblant de persones per part de l’equip contrari. Tampoc oblidem que aquests jugadors i jugadores també van a l’escola o al institut amb classes de potser 22 alumnes amb les seves famílies corresponents, tant del nostre equip com el del contrari. En resum, un descontrol total.
Per últim, recordar que tot i seguir les tres normes bàsiques, si a més a més, no entrem a les instal·lacions i no ens barregem amb altres famílies podríem estar limitant la propagació dels virus . si entre tots podem fer un esforç i minimitzen una mica el moviment social , potser al final ho agrairien tots.
Francesc Robert