Jo no sóc massa d’anglicismes, de fet intento fugir-ne sempre que puc, però en aquest cas no he estat capaç de trobar una paraula en català que definís el concepte del “plogging”, i si us haig de ser sincers, cada vegada m’agrada més tant la seva fonia com el seu significat.
El significat del “plogging” vindria a ser alguna cosa semblant a: córrer recollint escombraries, s’està estenent arreu amb una velocitat imparable. De fet, s’estima que unes 20.000 persones surten cada dia en un centenar de països a recollir tot tipus de petites deixalles.
Aquesta pràctica de consciencia social l’associava més amb països nòrdics, però de fet és tot el contrari. A Finlàndia, per exemple, no cal que ningú vagi corrents pels carrers/muntanyes recollint deixalles perquè a cap conciutadà seu no se li passaria pel cap llençar res a terra.
Vivim en una societat en la que una nena sueca, Greta Thunberg, ens ha d’obrir els ulls de com de malament ho estem fent a nivell global en mesures de sostenibilitat, vivim en una societat en la que l’anunci estrella de l’estiu ens convida a no ser uns porcs i ens insta a deixar d’abocar merda als nostres mars, vivim en una societat en la que tot i que ens sobta i ens molesta que el veí buidi el cendrer del cotxe al carrer o que llenci la cigarreta al terra, està clar que hem de donar un pas molt més gran en aquest lluita.
Per tot això, quan vaig veure fa pocs dies que dues noies joves anaven corrents pel mig de l’Avinguda de Gràcia de Sant Cugat equipades amb una bossa d’escombraries cadascuna recollint tot tipus de micro-deixalles vaig pensar que potser encara no està tot perdut.
Tan de bo aquesta pràctica es faci viral a la nostra ciutat i veiem més eco-corredors recorrent els nostres carrers, les nostres places i les nostres muntanyes.