«A aquells nois i noies que els hi diagnostiquessin escoliosi, els hi diria que no es preocupin, que se’n sortiran, segur»
Iñaki Aranda Quintana, de 12 anys, juga a la Penya Blaugrana Sant Cugat-H8S des de que tenia 5 anys. El dorsal número 6 de l’equip l’infantil B ja es troba recuperat de les seves dues operacions d’escoliosi, i torna a jugar a futbol al club que tant estima. El defensa ja té ganes que comenci la lliga.
Quan vas començar a tenir problemes a l’esquena?
A partir dels 5 anys, i va anar evolucionant. Em van diagnosticar escoliosi, però una escoliosi de caràcter desconegut perquè no és hereditari. Vaig dormir 5 anys amb un curset de pròtesi, però l’escoliosi va anar a més. A banda d’anar al metge, vaig fer moltes sessions de fisioteràpia. Hi va haver dos anys que semblava que l’escoliosi no anava a més (estava a 45 graus). Però el 2018 va anar a pitjor. Tenia una vida més o menys normal, però no podia ni entrenar ni jugar a futbol a la penya. No podia fer activitat esportiva.
I van arribar les dues operacions.
Des del primer moment, el metge ja ens va dir que el més adient era fixar l’esquena amb una corda, però que era massa petit i que el millor era endarrerir l’operació. Però els meus pares van buscar altres possibilitats. Llavors, hi havia una nova tècnica d’operació que es feia als Estats Units i a Alemanya. A Espanya només hi ha dos doctors -són americans- que ho facin, un a Barcelona i l’altre a Sevilla. El 13 de febrer del 2020 em van operar a Barcelona, al Centre Mèdic Teknon, però amb tanta mala sort que el meu cos va rebutjar aquesta cirurgia, que va costar molts diners i en què em vaig quedar amb cinc costelles menys. Jo no estava gaire animat i, a més, al mes següent, al març, va arribar la COVID-19. Els meus pares em volien portar a Alemanya o als Estats Units, costés el que costés l’operació, però el doctor de Sevilla (el de Barcelona havia marxat als Estats Units i per la COVID-19 no podia tornar a Barcelona) ens va dir que em faria una cirurgia que em podria donar una qualitat de vida raonable. I el 2 de juliol del 2020 em van tornar a operar, també a la Teknon, i tot va sortir bé. Ara estic molt content. El metge que em porta a la Teknon és el Dr. Roberto Lastra García, a qui li tenim molta estima, ens ha ajudat molt. En tot moment em va dir que tornaria a jugar a futbol, i així ha estat.
A la Teknon vas rebre una visita molt especial…
Sí, va ser en la primera operació. Va venir l’Arturo Vidal, l’exjugador del FC Barcelona. Va ser una visita molt especial. El seu fill estava ingressat a l’habitació del costat. També va venir a veure’m el president de la Penya Blaugrana Sant Cugat, Josep Maria Félez, i un directiu. La PB Sant Cugat s’ha portat molt bé amb mi. Estic molt content.
Quin missatge t’agradaria donar a aquells nois i noies que els hi diagnostiquessin escoliosi?
Que no es preocupin, que se’n sortiran, segur. Les meves tres lletres són EEE: esforç, esforç i esforç.
I com estàs ara?
Ja estic entrenant. Al principi em costava agafar el ritme, però ara estic bé.
Com ha anat la tornada a l’equip?
Durant tot el procés, els meus companys d’equip sempre m’han ajudat.
Al gener està previst que comenci la lliga de futbol. Com te la imagines?
No ho sé, ni idea. Serà diferent, això segur. Amb l’infantil B esperem pujar a Primera Divisió, aquesta temporada. Hi ha rivals forts, com la Unió Futbol Base Jábac Terrassa i la Fundació Esportiva Terrassa FC.
Com has viscut la situació de la COVID-19?
Les setmanes que quan sortia de l’escola havia d’anar a casa perquè no hi havia entrenaments em feia ràbia, però ara, amb aquesta nova normalitat ho porto bé. Ens hem hagut d’adaptar a la nova situació.
A tu, que t’apassiona el futbol, com has portat això de no poder entrenar i jugar?
No m’agradava, però no hi havia una altra opció. M’havia d’aguantar.
Què significa per a tu la PB Sant Cugat?
És el club de la meva vida. Porto aquí des de ben petit. Vaig començar a jugar als 5 anys, a l’escola. El que m’és m’agrada és l’ambient que hi ha. Sempre em quedo amb els meus amics a veure partits de futbol d’altres equips del club. En la primera operació, quan m’acabaven d’operar i jo era a l’UCI, el meu equip estava jugant contra el Sant Cugat FC, a Can Magí. Vam guanyar i els meus companys em van dedicar la victòria.
Què és el que més t’agrada del futbol?
Jugar i veure partits. Sóc del Barça, però sempre m’agrada veure futbol, jugui qui jugui.
Llueixes el dorsal 6 a la teva samarreta. Per què?
L’he portat sempre pel Xavi, l’exjugador del FC Barcelona, que és el meu jugador preferit. És el meu número preferit.
En la teva posició, la de defensa, quin és el jugador amb què t’emmiralles?
Amb Gerard Piqué.
Què farà Leo Messi? Marxarà?
Sí.
Text i Foto : Àlex López Puig.