A finals del mes d’octubre, bona part de les grans superfícies comercials de Sant Cugat ja havien habilitat una àmplia zona on col·locaven tota mena d’objectes i productes relacionats amb el Nadal. Recordo que de petit, el Nadal no arribaven fins que no s’encenien els llums nadalencs dels carrers cèntrics de la ciutat, i això no passava fins al 13 de desembre coincidint així amb el tret de sortida de la Fira de Santa Llúcia.
El fet de canviar dels aparadors comercials els banyadors i les xancles de platja pels panettones i les garlandes em genera una sensació que alguna cosa no estem fent bé. Ens fan avançar més de dos mesos de forma innecessària només per potenciar l’impuls comprador. I no deixa de ser curiós que en molts d’aquests Centres és més que complicat trobar torrons els primers dies d’any, ja que, tot i que encara no han passat ni els Reis, sembla que comercialment interessi ja incentivar les vendes compulsives de les disfresses de carnestoltes.
Ens bombardegen durant més de dos mesos de forma implacable amb tota mena de publicitat per comprar de forma hipnòtica i compulsiva els seus productes, i sovint quan arriba la data esperada ja no els pots adquirir perquè ja no són objectius prioritaris per a la companyia.
Potser no ens hauríem de deixar emportar tant per l’especulació de les grans superfícies i viure cada moment quan toca viure’l.