De ben segur que quan es dissenya un barri des de cero es deu pensar en multitud de coses: alçada dels habitatges, equipaments esportius i de lleure, comerços, accessibilitat per als vianants, parcs infantils, escoles, serveis de neteja… i podríem seguir enumerant multitud de necessitats més, però el que és evident és que mai ningú no pensa en el Nadal.
I no em refereixo només a Sant Cugat: aquesta “disfunció” és palpable en qualsevol població del nostre entorn més proper. Ningú pensa en que el Nadal arriba també per a aquests nous barris: quan passeges al desembre per Mira-Sol, per Can Mates o per Volpelleres, per posar alguns exemples, és gairebé impossible trobar cap llum a les vies públiques que indiqui que és Nadal.
L’encesa de llums de Nadal a Sant Cugat té un cost aproximat d’uns 9.000€, i jo em pregunto si d’aquesta partida pressupostària no hi ha cap possibilitat que una part, encara que sigui petita, vagi destinada a aquests “barris perifèrics” del centre històric. De les 580 bombetes que aquest any estaran penjades pels carrers santcugatencs, quantes s’han destinat a aquest barris, que semblen de segona? Els gairebé vint-i-cinc mil habitants que conformen aquestes tres zones no gaudiran ni d’una dècima part d’aquestes bombetes, a no ser que es desplacin al centre de la ciutat.
Tots els santcugatencs ens sentim molt orgullosos de la Plaça Octavià i del carrer Santa Maria i dels seus comerços però més enllà d’aquests emplaçaments, Sant Cugat té més vida. Si associem el tan màgic “esperit nadalenc” únicament a la vessant comercial, estarem venent la nostra ànima a l’especulació més absoluta.