Al setembre, com cada any, arribarà la bogeria de la «tornada a l’escola», les cues matinals de cotxes, les extraescolars, les subscripcions a col·leccions de soldadets de plom de la Segona Guerra Mundial o de figures de porcellana de l’època Victoriana, i com no, també més d’un es conjurarà en el propòsit de deixar de fumar i amb els diners estalviats apuntar-se a un curs per aprendre anglès.
Però també trobarem moltes botigues que tindran la persiana tancada. Comerços que no hauran estat capaços de suportar els mesos d’estiu amb menys facturació. Comerços, molts d’ells de recent creació, que s’hauran vist ofegats per la combinació dels elevats preus dels lloguers dels locals i de les poques vendes que es generen a l’estiu.
Malauradament serà fàcil trobar, sobretot pel centre de Sant Cugat, botigues amb el rètol: «En traspàs». Algun d’aquests comerços seran dels de tota la vida. Comerços que ja formaven part de la història viva santcugatenca. Les pèrdues econòmiques no entenen de nostàlgies ni de sentiments associats a la solera d’un comerç.
Encara hi ha molta por al comerç 2.0, però crec que moltes petites botigues haurien de fer l’esforç d’adaptar-se als nous temps. Hi ha una falsa creença que les vendes per Internet només se les poden permetre les grans marques o les grans superfícies. Això és del tot incert i potser valdria la pena que des de l’ajuntament es fes l’esforç d’assessorar el petit comerç en aquest sentit.
Sens dubte que aquesta no seria la panacea que resoldria tots els problemes, però potser sí que donaria viabilitat a una part que ara mateix està en un alt risc de tancament imminent.