Em sobta que s’hagi normalitzat la venda de marihuana als joves de Sant Cugat mitjançant els clubs de cànnabis, i que tots plegats ho hàgim assumit amb una naturalitat gairebé absoluta. Certament els joves són el col•lectiu més habitual d’aquests clubs, per aquest motiu considero que tots plegats hauríem de ser més sensibles en el seu tractament.
El 24 d’abril del 2017 el consistori va aprovar una normativa que regulava l’activitat d’aquests clubs dins la nostra ciutat. Era una ordenança ambiciosa i complerta, i sobretot, deixava a tots els agents implicats satisfets. Donava sortida legal a una necessitat d’una realitat de la nostra societat, i d’altre banda, no permetia que l’al•legalitat seguís sent el modus vivendi d’aquest negoci.
Passat més d’un any des de l’entrada en vigor de la normativa que pretenia regular-ho, hi ha aspectes que són més que millorables. El club de cànnabis que està ubicat a l’Avinguda Ragull, per exemple, està a pocs metres on cada tarda hi ha centenars de nens entrenant a futbol amb la Penya Blaugrana de Sant Cugat. I també està a tocar de l’institut Joaquima Pla i Farreras on una bona pila de joves es formen acadèmicament.
La normativa aprovada per l’ajuntament delimita clarament un mínim de 200 metres de distància d’aquests clubs de venda de marihuana dels “col•lectius protegits”, entre els que curiosament estan els centres escolars i les instal•lacions esportives. Aquest club no crec que estigui a més de 50mt de distància.
Em consta que s’han traslladat moltes queixes tan per part de la direcció de l’institut Pla i Farreras com de la Penya Blaugrana. Malauradament a data d’avui l’activitat d’aquest dispensador de marihuana segueix a ple rendiment.